DETECCIÓ PRIMERENCA DE DIFICULTATS D'APRENENTATGE

Des del nostre Centre Educatiu, a més dels programes d'intervenció i prevenció, treballem amb aquesta mesura específica. “Detecció de Dificultats d'Aprenentatge” basant-nos en un enfocament preventiu dels problemes d'aprenentatge, per a poder oferir una resposta educativa ajustada a necessitats. La resposta educativa a les dificultats d'aprenentatge ha d'incardinar-se dins de les mesures d'atenció a la diversitat. Aquestes mesures han de tenir un caràcter preventiu, per a evitar que sorgisquen o s'incrementen les dificultats.

Per açò es planteja la conveniència de dur a terme actuacions de detecció primerenca de possibles dificultats, particularment a l'inici de l'Etapa i amb els alumnes de nova incorporació, però sense oblidar la resta dels nivells, ja que les dificultats poden manifestar-se més tardanament. Es considera que aquestes mesures de detecció primerenca de les dificultats tenen un alt valor preventiu, ja que poden suggerir la necessitat d'adoptar mesures no solament de reforç educatiu individualitzat, sinó també de modificar les programacions didàctiques i del propi P.C. c. per a procurar una resposta educativa més ajustada a tots els alumnes i alumnes.

El programa va dirigit a l'alumnat d'E.S.O. amb una consideració especial als alumnes que comencen l'etapa.

OBJECTIUS.

- Obtenir informació actualitzada de la història escolar de cada alumne.
- Aprofundir en el coneixement de les característiques personals dels alumnes a través d'instruments tipificats o elaborats a tal fi.
- Analitzar la situació social de l'alumnat en el grup-classe, quan aquesta es relacions amb el seu ajust i rendiment escolar.
- Conèixer les circumstàncies i condiciones soci-familiars singulars dels alumnes que poden influir en el seu rendiment i ajust escolar.
- Coordinar i compartir la informació provinent de diferents fonts: pares, professor-tutor, professorat, el propi alumne.

ACTIVITATS.

ALUMNAT DE NOU INGRÉS EN EL CENTRE DE 1º ESO.

- Reunions Servei Psicopedagògic per a recaptar informació
- Reunió Cap d'Estudis i tutors de Primària i Secundària
- Entrevistes individuals amb pares
- Realització avaluació inicial a càrrec dels professors d'àrea en col·laboració amb el Departament d'Orientació per a elaborar proves
- Realització Sociogramas
- Aplicació proves col·lectives sobre aptituds, motivació, autoconcepte, hàbits de treball (realitzades pels tutors en col·laboració amb el D.O.)

RESTA DE CURSOS D'ESO 2º-3º-4º

- Reunió D.O. amb tutors per a facilitar-los informació sobre alumnes amb dificultats ja detectades en el curs anterior
- Reunió D.O. amb tutors per a revisió formes expedient alumnes.
- Coordinació entrevistes tutors-pares
- Realització *sociogramas
- Aplicació proves sobre aptituds, motivació, *autoconcepto, hàbits de treball.
- Anàlisi amb els tutors sobre potencials de risc.

METODOLOGIA
El mètode de treball que seguirem es caracteritza per la col·laboració, la coresponsabilitat i la complementarietat. El procés serà impulsat pel D.O., però se cercarà en tot case la implicació d'altres òrgans de coordinació docent, particularment dels tutors.
És important gestionar adequadament la informació relativa als alumnes, mitjançant un registre acumulable i a l'abast de tot el professorat. A tal fi es crearà una base de dades, que serà gestionada pel D.O. en col·laboració amb prefectura d'estudis. A aquesta base tindran accés per a consulta tots els professors. Els tutors col·laboraran amb el D.O. en la seua actualització.

RECURSOS MATERIALS
- Documents elaborats pel departament d'orientació, Qüestionaris d'avaluació, Manual per al tutor i per als professors, Material didàctic diversos.

CRITERIS D'AVALUACIÓ
- Avaluació inicial de valoració dels recursos necessaris i formació professorat (maig curse anterior)
- Avaluació de seguiment mitjançant les sessions d'avaluació ( 2º trimestre)
- Avaluació final d'aprofitament i satisfacció del programa (juny)

ORIENTACIÓ VOCACIONAL PER A ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS EN L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

JUSTIFICACIÓ

L'Orientació Professional i Vocacional forma part de l'acció tutorial i de les activitats formatives de l'alumnat amb necessitats educatives especials al llarg de l'Educació Secundària Obligatòria com a procés preparatori per a la transició a la vida adulta i a la inserció laboral.

La majoria de l'alumnat amb necessitats educatives especials que estudia en els Instituts pot ser població activa i desenvolupar un treball. Alguns són capaços d'adquirir les habilitats laborals i socials necessàries i aprendre les tasques que els qualifiquen per a integrar-se en la vida laboral. Uns altres, desenvoluparan una activitat laboral en empreses especials, el grup amb més dificultats, podrà realitzar activitats ocupacionals útils. Solament un percentatge xicotet de persones amb retard mental per la gravetat de la seua minusvalidesa no podrà incorporar-se a la vida social i laboral actual.
La Política europea ha assumit la nova conceptualització científica i social entorn de la discapacitat psíquica i ha apostat per que aquest col·lectiu s'integre en les empreses del mercat ordinari de treball en les mateixes condicions que la resta dels treballadors, encara que tutelats. Es pretén que una vegada acabada l'escolarització, la seua incorporació a l'ocupació siga un pas més que els porte a pensar i sentir que són persones amb drets i deures, amb dignitat i respecte i amb un lloc en la societat.
Des dels Departaments d'Orientació s'ha d'apostar i implicar-se en aquesta tasca. Durant la secundària obligatòria s'ha de programar l'orientació professional amb activitats de mentalització i d'autoestima per a activar a aquests joves a realitzar programes de qualificació professional i preparar-se per a l'ocupació. Per a poder aconseguir així la integració laboral i social dels alumnes amb discapacitat associada a les seues condicions personals.

OBJECTIUS.
-Informar sobre els programes de transició a la vida adulta i laboral destinats als joves que hagen finalitzat la formació bàsica de caràcter obligatori amb adaptacions molt significatives del currículum.

-Orientar en funció de les capacitats, habilitats, destreses i actituds aconseguides per l'alumne o alumna per a triar el tipus de programa que li servisca per a inserir-se en el món laboral.
- Mentalitzar a les famílies sobre la necessitat que aquests alumnes continuen en el sistema educatiu formant-se en els programes de qualificació professional adaptats.
-Acompanyar en els processos per a definir els seus objectius professionals, oferir pautes per a elaborar el seu projecte professional i tècniques de cerca activa d'ocupació adequada.

CONTINGUTS.
 L'autoconeixement.
 El coneixement estimatiu de les tendències del mercat de treball en el moment present i en el futur immediat.
 Els itineraris educatius.
 Elaboració d'un projecte personal i ocupacional
ciutadana.

ACTIVITATS.

Autoconeixement
 Dinàmiques de autovaloració i qüestionari.
Aquestes tècniques aniran precedides d'un treball cognitiu que s'inicia amb lectures i comentaris de desenvolupament de l'autoestima centrant-se en el reconeixement dels drets com a persona, i la dignitat, dels valors, de la capacitat de ser útil i dels drets a l'ocupació.
El qüestionari permetrà identificar les professions que coneixen les seues creences sobre la possibilitat de l'ocupació, com es perceben en el món i els seus projectes de futur.
Les dinàmiques de autopresentació verbal i corporal serveixen per a exposar i defensar idees, assentir i dissentir, entre unes altres; per a compartir problemes i esperances, per a estimular al grup en les seues possibilitats, per a desenvolupar habilitats socials útils en el món laboral.

 Collage: “En el meu treball”
Aquesta activitat s'ajuda li la creativitat i de l'expressivitat que ofereix la tècnica del collage perquè l'alumne s'invente una imatge professional, puga interioritzar i projectar-la cap al futur.
Fotografia familiar i genealògica ocupacional, que recorre al aprenentatge social i familiar per a descobrir la integració i el suport que reben en el mitjà familiar, les expectatives que perviuen, així com les possibilitats d'ocupació en el mateix El coneixement estimatiu de les tendències del mercat de treball en el moment present i en el futur immediat ( segon i tercer trimestre)


L'oferta educativa
Informar sobre els programes de qualificació professional inicial adaptats i generals. Se'ls explicarà exhaustivament activant en tot moment la possibilitat de realitzar-los.
- Mòduls especifiqus: desenvoluparan les competències del perfil professional i que és el seu cas contemplaran una fase de pràctica en els centres de treball, respectant les competències derivades del Sistema Nacional de Qualificacions Professionals i Formació professions.
- Mòduls formatius de caràcter general que possibiliten el desenvolupament de les competències bàsiques i afavorisquen la transició des del sistema educatiu al món laboral.
- Formació en centres de treball (tutelats).
Elaboració d'un projecte personal i ocupacional (tercer trimestre)
- Pla concret per al pròxim curs: Elecció del programa, centre educatiu, terminis de sol·licitud i inscripció, formes d'accés, horaris, durada.
- Defensa del pla davant el grup.

METODOLOGIA
- Atenció individualitzada encaminada a millorar les possibilitats personals, socials i laborals. Es pretenc que siga el propi alumnat, amb el suport tècnic, qui determine els seus objectius personals, socials i laborals i planifique el seu pla concret.
- Reunions grupals i dinàmiques de grups amb la finalitat d'aprendre a desinhibir-se, a expressar-se, a confrontar punts de vida, a defensar els seus drets, a lluitar contra l'assetjament, per a confiar en les seues possibilitats, valorar-se, augmentar la seguretat en si mateixos, davant la vida i el futur laboral i social.
Col·laboració i suport personalitzat en el procés mitjançant entrevistes i reunions amb les famílies.

CRITERIS D'AVALUACIÓ
Procesual: Valorem després de cada sessió: si les activitats són compreses pel grup, si afavoreixen la il·lusió per seguir preparant-se, si ajuden a superar les pors i inhibicions, si augmenten l'autoestima i la confiança en si mateixos, en els seus drets personals i socials.
Final: En finalitzar la unitat valorarem si les activitats proposades han servit al grup per a decidir continuar o no la seua formació acadèmica i preparar la inserció en el món laboral d'entenimentat amb les seues capacitats personals. Les conclusions de la valoració final s'inclouran en la Memòria Final del Departament d'Orientació.

RECURSOS
Personals: Orientador/a, tutor/a, família.
Materials: articles de sicodrama, normativa, manuals, programes, guies de recursos, guia de recerca de la genealogia ocupacional, guies per a l'anàlisi de monografies professionals.

TINC UN ALUMNE AMB SÍNDROME “ASPERGER” A CLASSE

SÍMPTOMES
Característiques que es donen amb major freqüència:
- Maldestre socialment amb dificultat per a les relacions interpersonals.
- Ingenu.
- Sovint no és conscients dels sentiments dels altres.
- En ocasions mostra certa incapacitat per a mantenir una conversa.
- Presenta problemes de comunicació no verbal: ús il·limitat de gestos, llenguatge corporal maldestre
- Té gran memòria per als detalls.
- Tendeix a balancejar-se o caminar mentre es concentra.
- Presenta malaptesa motora.

CARACTERÍSTIQUES.
- Es relaciona millor amb adults que amb xiquets de la seua mateixa edat.
- No s'interessa per practicar esports en equip.
- No té malícia i és sincer.
- És innocent socialment, no sap com actuar en una situació. A voltes la seua conducta és inadequada i pot semblar desafiadora.
- En nombroses ocasions no sol mirar als ulls quan parla.
- Posseeix un llenguatge en ocasions, hiperformal o hipercorrecte.
- En ocasions sembla estar absent, esbalaïsc en els seus pensaments.
- Quan està molt content o molt excitat parla molt.
- S'interessa poc pel que diuen els altres.
- Li costa entendre una conversa llarga.
- Canvia de tema quan està confós.
- Li costa treball entendre l'enunciat d'un problema amb diverses frases i necessita que li ajuden explicant-li-ho per parts.
- Té dificultat a entendre una pregunta complexa i tarda a respondre.
- Se sol posar les sabatilles o la samarreta del revés o no troba el *camal dels pantalons. (Anar al col·legi amb els pantalons del revés)
- Té una memòria excepcional per a recordar dades, per exemple: dates d'aniversaris, fets sense importància.
- Li agraden les ciències en general.
- És original en enfocar un problema o en donar-li una solució.
- Té un sentit de l'humor peculiar.
- Està fascinat per algun tema en particular i selecciona amb avidesa informació o estadístiques sobre aqueix interès.
- Ocupa la major part del seu temps lliure a pensar, parlar o escriure sobre el seu tema.
- Posseeix una pobra coordinació motriu.
- Té un ritme estrany en córrer.
- Li costa cordar-se els botons o fer un llaç amb la cordó de les sabates.
- Té tendència a agitar-se o bressolar-se quan està excitat o angoixat

Però potser la característica més destacable és el seu dèficit de comprensió social i reciprocitat emocional. Aquest dèficit és el responsable de les dificultats per a relacionar-se amb els seus iguals. Contràriament al que a voltes es creu, la majoria de joves i adolescents, senten desitjos de relació i necessitat de formar part d'un grup. No obstant açò, les seues dificultats per a entendre les emocions, per a predir les conductes dels altres o comprendre les seues vertaderes intencions, fan que les situacions socials es convertisquen en els moments més estresants de la jornada escolar, podent derivar en un estat de confusió emocional i desorganització.Per aquest motiu, un objectiu essencial de la intervenció educativa ha de ser afavorir la integració social de l'adolescent.
Resposta educativa més adequada:
- El professorat ha de cuidar la formació de grups de treball de manera que l'alumne amb asperger mai es quede sol.
- No s'ha de permetre que el jove es convertisca en blanc de les bromes o burles dels companys. Hem de tallar aquest tipus de situacions al més prompte possible. 
- Potenciar i evidenciar les capacitats de l'alumne perquè se li respecte.
- Explicar-li el significat d'ironies i frases amb doble sentit.

ORIENTACIONS PER A CORREGIR UN MAL COMPORTAMENT:
• Parla-li de forma clara i tranquil·la, sense pujar el to de veu ni utilitzar molts gestos o expressions que poden interferir en la comprensió.
• Explica-li exactament el que ha fet malament i el comportament adequat que s'espera d'ell. No esperes que entenga el doble sentit o els comentaris irònics.
• Intentar evitar lluites de poder creixents. Sovint, les persones amb asperger no entenen mostres rígides d'autoritat o empipament, i es tornen ells mateixos més rígids, si se'ls obliga a alguna cosa per la força. El seu comportament pot descontrolar-se ràpidament i arribats a aquest punt, és millor que el professional faça marxa enrere i deixe que les coses es refreden. És sempre més aconsellable anticipar-se a aquestes situacions sempre que siga possible, i actuar de manera preventiva per a evitar la confrontació, mitjançant la calma, la negociació, la presentació d'alternatives o el desviament de la seua atenció cap a un altre tema. 
• Observa i analitza les causes que li han portat a comportar-se d'aqueixa manera. No tenen mala intenció i quan es comporten de forma inadequada ho fan per algun motiu que als altres ens pot resultar difícil d'entendre. 
• Ajuda-li a analitzar les causes de la seua conducta i les seues conseqüències. La rigidesa de pensament li dificulta tenir en compte altres opcions i aprendre dels seus errors. 
• Hi ha moments en què pot necessitar eixir de classe. És alguna cosa que se li ha de permetre ja que és una manera de prevenir l'explosió de conductes inadequades o agressives. Un simple passeig pot bastar perquè es relaxe i puga tornar a incorporar-se a la dinàmica de la classe. 
Disposar d'un professional del centre ( l'orientador o el seu tutor) com a referent per a anticipar-li els canvis i recolzar-li emocionalment en els moments d'ansietat o si apareixen problemes pot ser de gran ajuda per a afavorir la seua adaptació escolar.

Les Tics en les aules

Malgrat el seu protagonisme i introducció en el món laboral i el conjunt de la societat, pel que fa a l'educació l'ús de Tics sempre ha estat diversos passos per darrere. Probablement per l'excessiva rigidesa dels sistemes d'ensenyament i de planificació dels currículums, la veritat és que la seua introducció en les escoles és encara tímida i, en general, bastant per sota del seu vertader potencial.
Els xiquets i xiquetes d'avui dia han crescut amb les Tics, les utilitzen diàriament en les seues cases i suposen el principal mitjà d'oci i comunicació per a ells i les seues famílies. Pràcticament tots els xics consideren Internet i les noves tecnologies intuïtives, amables i divertidas.el retardar la seua introducció i utilització en les aules significa perdre grans oportunitats de millora de l'aprenentatge, especialment en els xics amb algunes discapacitat o trastorn de l'aprenentatge.

D'altra banda, les tecnologies de la informació (Tics) han ampliat enormement les possibilitats i el potencial de les tècniques d'estudi. Internet no és només un canal per a realitzar cursos en línia, investigar o cercar informació, també es poden trobar eines i metodologies d'estudi (tests, proves pràctiques, resums, infografies) i serveixen per a intercanviar coneixements i tot tipus d'informació.
Les Tics es poden utilitzar també en l'àmbit de les tècniques d'estudi, existint multitud de recursos en obert, com educaplay o pipoclub, que són molt vàlids com a instruments pràctics per al desenvolupament de les capacitats dels alumnes d'una forma intuïtiva i divertida i, sobretot, amb possibilitats interactives.
A través d'Internet, l'alumne o alumna pot interactuar, comunicar-se i intercanviar experiències amb altres companys de la mateixa aula, del col·legi i, fins i tot, d'altres centres educatius.
Principals avantatges de la tècniques d'estudi interactiva.
A més d'interactuar amb altres persones i amb el propi sistema informàtic, aquests mètodes presenten una altra sèrie d'avantatges:
• Fomenten la motivació. La presentació de les matèries d'una manera atractiva, amena, divertida i que, en definitiva, permeten a l'alumne aprendre jugant, és un clar factor de motivació tant a nivell individual com de grup.
• Afavoreix l'interès. Aquests recursos poden ser una pràctica i útil eina per al professor a l'hora de despertar en els xiquets interès per determinades matèries. Quan parlem, per exemple, de l'àrea de matemàtiques el simple terme ja pot *desinteresar a molts alumnes. No obstant açò. a través de la informàtica els conceptes poden prendre una forma més amable, entretinguda i propera als xiquets, en presentar-se en un mitjà al que estan molt habituats i que relacionen amb l'oci.
• Faciliten la *coooperación. Les tècniques d'estudis interactives també possibiliten la realització d'experiències, treballs o projectes en comú tant per a alumnes com a professors.
• Permet una major autonomia. L'alumne pot experimentar mètodes d'aprenentatge menys depenents de la figura del mestre. Sempre seguint indicacions del docent, ara l'alumne pot ser més autònom, cercar informació i seleccionar-la adequadament.
• Major iniciativa i creativitat. El desenvolupament de la imaginació, la creativitat i iniciativa del xiquet és també un avantatge d'aquests recursos.

Tècniques per a superar amb èxit els examens.

Pel que fa als exàmens, els següents mètodes, sense ser una garantia de superació de totes les proves, és indubtable que poden resultar de gran ajuda:
Treballar sobre les pròpies anotacions.
Les activitats de síntesis perden moltíssima eficàcia quan no són realitzades per un mateix. Per tant, l'ideal és:
• Estudiar i treballar sobre les pròpies anotacions.
• Un  bon mètode d'aproximació a les matèries dels exàmens és fer una primera lectura comprensiva dels textos i després subratllar els més important.
• Fer resums, és a dir, sintetitzar el més destacable amb les nostres pròpies paraules per a així recordar-ho més fàcilment.
• La clau està a resumir el contingut al màxim però sense deixar fóra cap dada clau o important.
Crear mapes mentals.
Els esquemes visuals, tipus mapes mentals o mapes conceptuals, són molt eficaços a l'hora de resumir continguts, organitzar les nostres pròpies idees i repassar-les d'una ullada sempre que vulguem.
Utilitzar fitxes d'estudi
Les fitxes d'estudi són molt útils per a assimilar dades concretes, dates, nombres o vocabulari. Per tant, són especialment indicades per a matèries com a Història, Química o Geografia. Les fitxes d'estudi converteixen la memorització en un procés més divertit i són molt efectives a l'hora de repassar. Es poden fer amb el mètode clàssic d'escriptura sobre xicotets rectangles de paper o cartó o amb algun programari.
Realitzar exercicis o casos pràctics

En ocasions és difícil assimilar la teoria d'algunes matèries d'estudi. No obstant açò, realitzar exercicis i casos pràctics pot ajudar-nos a visualitzar els conceptes teòrics o abstractes i al fet que assimilem els coneixements de manera més senzilla i els vegem una utilitat pràctica en el nostre dia a dia, una qüestió especialment apreciada pels estudiants adults. Aquesta tècnica és molt útil en assignatures com a Matemàtiques, Física o Dret.

L'assetjament escolar o bullying.

L'assetjament escolar o bullying és un problema de primer ordre, amb una gran prevalença i terribles conseqüències, que no solament afecten a la comunitat educativa, sinó també tota a la societat en general. Les causes del bullying són complexes i afecten a diverses variables, tenint moltes d'elles el seu origen fora de l'escola, com seria el cas d'un entorn social permissiu o justificador de les actituds violentes.

A més de produir-se, per definició, fora de la vista dels adults i que els nous models d'assetjament, com el ciberbullying, afavoreixen l'anonimat, existeix un altre factor clau a l'hora de retardar o dificulta la detecció i resolució de les situacions d'assetjament escolar.

Principals efectes negatius del bullying en les víctimes.
Per desgràcia, qui es porta la pitjor part en les situacions d'assetjament escolar són, lògicament, la persona més feble o en condició d'inferioritat: ens referim a les víctimes.
• Baixa autoestima.
• Actituds passives.
• Trastorns emocionals.
• Problemes psicosomátics.
• Depressió, ansietat i pensaments suïcides.
• Pèrdua d'interès pels estudis, la qual cosa pot desencadenar en un menor rendiment i fracàs escolar.
• Aparició de trastorns fòbics.
• Sentiments de culpabilitat.
• Alteracions de la conducta: intromissió, introversió, timidesa. aïllament social i solitud.
• Problemes en les relacions socials i familiars.
• Baixa satisfacció familiar.
• Baixa responsabilitat, activitat i eficàcia.
• Síndrome d'estrès postraumátic.
• Rebuig a l'escola.
• Manifestacions d'ira.
• Faltes d'assistència a l'escola i fins i tot abandó dels estudis.

En casos extrems, l'assetjament escolar ha conduït al suïcide a algunes víctimes i els seus perniciosos efectes per a la salut física, mental i emocional de l'individu poden arribar a acompanyar  a la víctima durant tota la seua vida.

Efectes de l'assetjament escolar en l'agressor.

Malgrat que no els provoca un sofriment directe, com ocorre amb les víctimes, alguns estudis indiquen que els acosadors poden trobar-se en l'avantsala de les conductes delictives.
Encara que resulte paradoxal, amb el seu actitud el acosador aconsegueix freqüentment l'aprovació i fins a l'admiració d'alguns dels seus companys, la qual cosa els fan reforçar les seues actituds intimidatorias en aconseguir, almenys momentàniament, l'èxit amb les mateixes.
Aquest patró de comportament té les següents conseqüències:
• Falta de control.
• Actitud violenta irritable, impulsiva i intolerant.
• Mostres d'autoritat exagerada.
• Imposició dels seus punts de vista i consecució dels seus objectius mitjançant la força i l'amenaça.
• Relacions socials i familiars problemàtiques.
• Pèrdua d'interès pels estudis i fracàs escolar.
Conseqüències en els instigadors o espectadors passius.
Les conseqüències per a la massa silenciosa, els xics i xiques que mantenen una actitud condescendient  amb l'assetjament i passiva davant el sofriment dels companys, no són tan evidents. No obstant açò, poden provocar en els subjectes passius la sensació o convenciment que no es pot o que és millor no fer gens enfront de la injustícia, donant com a resultat al fiançament d'una personalitat temorosa, on valors com la tolerància o l'afany de superació brillen per la seua absència.

Les 8 intel•ligències múltiples segons Gardner .

Gardner proposa que els docents es valguen d'una metodologia àmplia que incloga activitats en les quals es desenvolupen els 8 tipus d'intel·ligència.Afig a més en l'article alguns recursos poden donar-te algunes idees per a treballar cada intel·ligència o detectar quin d'elles està més desenvolupada en un alumne i resulta més efectiva per a aprendre.

Intel·ligència lingüística, la sensibilitat als sons, l'estructura, els significats i les funcions de les paraules i el llenguatge; no solament fa referència a l'habilitat per a la comunicació oral, sinó a altres formes de comunicar-se com l'escriptura, la gestualitat, etc.

Es potencia amb:
- Escriptura creativa.
- Lectura grupal i comentada.
- Conferències, xarrades, debats i exposicions de treballs
Idees per a treballar-la: Feu un periòdic d'aula amb el qual tindreu la possibilitat de treballar qualsevol tema o matèria a través del llenguatge

Intel·ligència lògic-matemàtica, la capacitat per a destriar els esquemes numèric o lògics. L'habilitat per a manejar cadenes de raonaments llargs. La rapidesa per a solucionar aquest tipus de problemes és l'indicador que determina quanta intel·ligència lògic-matemàtica es té.

Es potencia amb:
- Reptes i experiments.
- Càlculs i problemes.
Recursos per a treballar-la: Proposa endevinalles , enigmes , jocs de lògica i construccions, matemàtics com els recopilats per Vedoque.

Intel·ligència espacial, la capacitat per a percebre amb precisió el món visual i espacial, l'habilitat per a efectuar transformacions en les percepcions inicials que s'hagen tingut. Les persones que destaquen en aquest tipus d'intel·ligència solen tenir capacitats que els permeten idear imatges mentals, dibuixar i detectar detalls, a més d'un sentit personal per l'estètica.

Es potencia amb:
- El dibuix i el disseny o la fotografia.
- Els mapes i esquemes.
Recursos : Podeu fer una infografia, un mural interactiu o una presentación.

Intel·ligència musical, l'habilitat per a produir i apreciar ritme, to i timbre, l'apreciació de les formes musicals d'expressió. Algunes zones del cervell executen funcions vinculades amb la interpretació i composició de música.

Es potencia amb:
- Audició i creació musical.
- Interpretació d'instruments.
Recursos :Proveu els jocs musicals per a xiquets de l'Orquestra Filarmònica de Nova York o de la Simfònica de Sant Francisco.

Intel·ligència corporal cinestética, l'habilitat per a controlar els moviments del cos i manejar objectes amb destresa. L'habilitat per a usar eines és considerada intel·ligència corporal cinestésica. D'altra banda, hi ha un seguit de capacitats més intuïtives com l'ús de la intel·ligència corporal per a expressar sentiments mitjançant el cos.

Es potencia amb:
- Activitats artístiques.
- Dramatitzacions.
- Esport i exercici físic.
Recursos : Prepareu una obra de teatre, que pot ser un recurs didàctic molt versàtil o ben organitzeu jocs esportius.

Intel·ligència interpersonal, és la capacitat per a destriar i respondre de manera adequada als estats d'ànim, els temperaments, les motivacions i els desitjos d'altres persones. És una intel·ligència molt valuosa per a les persones que treballen amb grups nombrosos.

Es potencia amb:
- Activitats de grup.
- Xarrades i intercanvis comunicatius.
Recursos : Organitza un debat sobre una notícia d'actualitat, o un cinema fórum sobre alguna pel·lícula .

Intel·ligència  intrapersonal, l'accés als sentiments propis i habilitat per a destriar les emocions íntimes, coneixement de les fortaleses i febleses pròpies. Aquesta intel·ligència també permet aprofundir en la seua introspecció i entendre les raons per les quals un és de la manera que és.

Es potencia amb:
- Autoavaluacions.
- Planificació i organització de projectes.
Recursos : Anima als  alumnes a crear un blog en Blogger a manera de diari personal, o elaboreu un autoretrat amb aquest interactiu en el qual cadascun es definisca a si mateix.

Intel·ligència naturalista, la relacionada amb la naturalesa, criança i classificació, que tenen una major sensibilitat la naturalesa, la capacitat de conrear i criar, i una major facilitat per a cuidar dels animals i interactuar amb ells.

Es potencia amb:
- Activitats en la naturalesa.
- Experimentació.
- Projectes de recerca i aplicació del mètode científic.
Recursos per a treballar-la: Realitzeu una eixida al camp i elaboreu un herbari. També pots portar la naturalesa a l'aula amb un projecte tan senzill com sembrar a classe .